visites guiades a la Casa de Convalescència de l’Hospital General...

L'Antic Hospital de la Santa Creu va ser una necessitat del segle XV per tota la ciutadania de Barcelona. Les obres es van iniciar el febrer de 1401 i van finalitzar el 1450, però no va ser fins el segle XVII quan l’edifici s’amplia amb la construcció de la Casa de Convalescència.

¿Per què sorgeix aquesta ampliació?

La necessitat de disposar de més espai per els malalts era una preocupació important, ja que un cop curats no sortien completament recuperats de l’hospital i a vegades hi havia fins a tres malalts en un mateix llit. Això generava un problema: obligava a donar l’alta massa d’hora als pacients i predisposar la seva recaiguda de la malaltia. I com a conseqüència consumia els recursos limitats de l’hospital perquè hi havia de reingressar de nou els malalts.

Així doncs la Casa de Convalescència funcionava com un establiment independent de la resta  de l’hospital, inaugurat al gener de 1680 durant la festivitat de Sant Pau, presentava dos-cents llits de ferro i quatre-cents matalassos i quadres per “animar la vista als malalts”, i donaven carn i postres a tots aquells que en podien consumir. El lligam institucional entre la Casa i l’Hospital sempre fou evident, tant que, al traslladar-se l’hospital a la seu actual de l’edifici modernista, també ho feu la Casa de Convalescència, en un edifici independent que se situa al costat de la resta de pavellons de l’actual Hospital en actiu.

En el segle XVII un dels problemes més destacats era els recursos i el seu finançament. I gràcies a la caritat i les donacions del Consell de Cent, de la Diputació de Barcelona i de quatre nobles de Barcelona: Pau Ferran, Lucrècia de Gualba, Victòria Astor, i Elena Soler va ser possible la fundació de la Casa de Convalescència al segle XVII.

Una vegada més es demostrava l’esforç dels ciutadans pudents, de la noblesa i la reialesa pel seu Hospital, ja que una població més sana i forta seria més productiva i per tant donaria més riquesa a la Corona.

L’edifici inicia la seva construcció el 1629, però no acabà de manera definitiva fins l’any 1680 a causa de diferents contratemps com pestes, incendis, falta de pressupost, etc. El 1921 passa a ser propietat de l’Ajuntament fins que el 1931 es converteix en seu de l’actual Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Però a més de totes les anècdotes històriques que s’expliquen a les visites guiades, la màgia d’aquest espai es mostra en la seva arquitectura d’estil barroc amb una obra mestra que és la capella, però obeint a les necessitats de l’espai: l’interior més ventilat, il·luminat i alegre i còmode per als pacients, per així ajudar en la seva recuperació.